Va ser una gran experiència, encara que pels nervis reconegui que vaig tenir d'improvisar, que per moments entraven ganes d'abandonar i marxar correns, però... veure la carona dels nens mirant, escoltant, atents com si el que jo explicava fos en aquell moment el més interessant, la veritat que només això era el que te feia venir ganes de seguir endavant.
GRAN MATÍ
FONT: http://universmadur.blogspot.com/2011/06/testimare-sempre-petito.html
